EN UN CARRER ESTRET

En un carrer estret i freqüentat d'un barri de Barcelona, on no hi poden circular vehicles, s'hi acumulen alguns comerços antics. És un carrer estret i vorejat de cases baixes, on sempre s'hi pot trobar gent que feineja i es saluda, alguns només alçant-se la mirada i d'altres aturant-se i encetant converses llargues, i potser lleugeres. En aquest carrer curt i estret hi ha una llibreria atapeïda que té algunes butaques i balancins que fan servei a aquells qui, sense pressa, festegen amb algunes novetats impreses.

Si és dijous i és inici de mes, al pis de dalt de la llibreria hi podràs trobar la Cira i l'Ona, entre alguns  d'altres que han deixat el plat de sopa calenta a taula, i han fugit, només per una estona, de la rutina dels vespres que no són dijous d'inici de mes, per anar a escoltar, i sentir, algun poema d'en Whitman, d'en Jiménez, o de la Chacel.

Si és dijous i és al capvespre i camines per aquest carrer amic del Poblenou hi podràs trobar la Cira i l'Ona que tanquen la porta de la llibreria, i diuen adéu en Xavier i donen les gràcies a en Jaume. De bracet i fent marrada, es fan companyia fins a arribar a casa d'una, on s'acomiaden, i pensen, sense dir-s'ho, que això seu deu ser aquell saber-se amigues antic i perdurable. I es desitgen bona setmana i bona nit, i es fan dos petons i una abraçada, i s'adormen, almenys un cop al mes, amb el somriure dels qui han conegut un vers que els parla i se'l fan seu per sempre.