ENS SERÀ MÉS FÀCIL

Ens serà més fàcil sobreposar-nos dels dies ennegrits si abandonem aquest caminar amb el cap cot, i alcem la mirada i descobrim, per sorpresa, dues veïnes que xerren animoses, vestides de casa, recolzades a la barana del balcó d’un edifici alt i antic.

Ens serà més fàcil escurçar el trajecte de tren si ens adonem que hi ha algú que estima un altre, al vagó del costat, i el temps de viatge ens serveix per arraconar els neguits del dia i quedar-nos fixats en la imatge d’un home que endreça els cabells de l’amant i els acompanya fins a l’orella i, poc a poc, n’enretira els dits, com fent-ne un niu delicat i plàcid.

Ens serà més fàcil esbossar un somriure un dia qualsevol si entrem al món de puntetes (d’acord) però guaitant aquell avi, amb tirants i camisa arrugada, que juga amb un nen a fer girar una baldufa vermella i groga, mentre sentim que posa en alça el valor d’aquest temps afegit i oblida el mal a l’espinada i es fa jove, només per uns moments.

Ens serà més fàcil fer-nos grans i més valents si aprenem a dir-nos això m’agrada, o potser no, buscant-nos els ulls i sentint l’ànima com es fa grossa, i oblidem aquest etzibar un clic a una icona grisa i gèlida. 

Ens serà més fàcil trobar la certitud si mesurem les paraules i fem llargs els silencis, per poder escoltar algú a plaça, que parla, anem a suposar, de quan no hi havia recer pel fred, ni es coneixia la mandra, i els nens corrien bruts darrera un estel de paper. 

Ens serà més fàcil si deixem que els dies rodolin i s’acumulin, decidits,  afables i lleugers, i fem camí com qualsevol diumenge de primavera en què el sol ens ronda l’esquena, a quarts de vuit del vespre.