TEMPS DE COCCIÓ

Temps de cocció: onze minuts. Abaixo el foc, tapo l’olla  i dono l’esquena als fogons.

Al taulell que separa el menjador de la cuina oberta hi tinc el got d’aigua amb llimona i menta, i una impressió del petit manual de supervivència que ha escrit en Pere i que tanta il·lusió em fa de llegir. Abans d’endinsar-m’hi, em recolzo a la cadira alta, que combina amb el blanc del taulell,  per mirar què fan els nens al menjador, perquè aquests darrers instants de silenci m’inquieten i em fan sospitar res de bo. Els trobo. M’hi quedo.

Asseguts de genolls, l’un davant de l’altre i amb la caixa de pintures de carnestoltes escampades per terra. En Pau dibuixa un quadrat esbiaixat i negre a l’ull esquerra del seu germà petit mentre li diu: Guillem (allargant la e) deixa de moure’t o semblaràs un pirata lleig. En Guillem assenteix i calla, mentre li acaben el pegat a l’ull i li pinten una pluja de pèls negres a les galtes i a la barbeta. En Pau se’l mira satisfet, i li diu, ara ja ets un pirata. I l’altre que l’increpa: tu ets un llop. I en Pau, diligent, es pinta, a intuïció, el nas de color negre, es traça uns bigotis de gat, i es perfila unes dents esmolades que li surten del llavi de baix. Es somriuen i es criden floretes mentre pugen al sofà, descalços i esbojarrats, per mirar-se al mirall. En Guillem remuga que no hi arriba, i en Pau l’agafa per la panxa i l’alça fins que s’hi veu. Esclafen a riure. Ja al terra, es busquen, s’agafen les mans i dansen a cercles, fent com salts petits i maldestres, mentre canten una cançó que només diu: Jo pirata, tu llop del bosc.

Em giro. Apago el foc. I a la pàgina tres del manual hi escric: la felicitat poden ser onze minuts d’espera.