LLEGAT

El dia es fon. Al vespre, al llit, mentre la Maria espera mantenir encara una mica de l’atenció d’aquest dia que s’acaba. Només una engruna que li permeti llegir quatre pàgines de la novel.la que fa setmanes que arrossega amunt i avall, i que ja és part de la seva rutina. En pocs minuts, però, sent el pes del cansament als braços i deixa que el llibre caigui sobre el seu pit i tanca els ulls.

La porta de l’habitació està entreoberta i un fil de llum arriba del menjador, acompanyat del so dels acords de Tàrrega que a mans de la guitarra d’en Marc prenen un sentit nou. Amb els ulls tancats però encara en vetlla repeteix les notes mentalment, i no pot evitar de somriure.

La llum i el so que arriba des del menjador també es fondran i en la foscor coneguda sentirà un petó delicat a la galta i un descansa fluixet i tímid. I en Marc es farà un lloc al llit, d’entre els quatre, i la Maria s’arronsarà i obrirà un ull i pensarà, amb gran encert, que de segur no els deixaran grans fortunes, ni cases a tocar d’Esterri però aquestes coses petites i delicades són el llegat que en vida els farà créixer, també sans i valents.