FENT RUTINA

La Mariona aixeca la persiana metàl·lica a quarts de vuit del matí i amb els peus enretira la brossa que ha quedat acumulada durant la nit, al petit espai que fa de vestíbul fins a la porta de la floristeria. Posa la clau més llarga al pany i entra.

Avui la olor a gessamí li arriba endins i li recorda les vacances d’un estiu a Benalmádena, quan ella deuria tenir uns vuit anys. Es recorda amb la faldilla curta de color cigró i la samarreta blanca de tirants amb un ribet de flors vermelles que, de lluny, semblaven punts, anant cap a la botiga de gelats i amb un castellà de Banyoles demanar-ne un, amb doble de vainilla i xocolata. 

Evoca amb alegria aquells passeigs infinits a la vora de la mar. Aquelles rajoles morades que servien de joc improvisat a atrapar-se amb la seva germana, llavors inquieta, que ja semblava una noia adolescent, però que es feia petita per apropar els dos univers i poder estimar-la sense recança. Com corrien amunt i avall i acabaven assegudes a les escales que portaven a la platja on es treien les sabates i s’ajuntaven els peus, mentre cantaven alguna cançó d’aquelles que no deixava de sonar a la ràdio, i s’estrenyien en abraçades emprenyadores, per la calor i la suor aplegada. I no en parlaven però es miraven els pares, a la llunyania, agafats de la mà i els semblaven guapos i forts. 

Surt de la penombra i encén el llum, i fent rutina, treu la humitat de les lleixes amb un drap groguenc, col·loca bé els tests i les garlandes de flors de papers que en pengen. De la càmera freda apropa els crisantems, els geranis i les petúnies al racó de l’estança més proper al taulell de la caixa i en separa les tiges una a una. En acabar, s’entreté a posar aigua neta als gerros grans que deixarà a peu de terra amb les roses i les gerberes mentre amb cura treu algunes males fulles del ficus i la falguera.  

A temps, arriba en Jaume, amb la furgoneta blava de segona mà, carregada de flor de mercat i enraonen una estona curta, mentre l’ajuda a entrar el gènere a la botiga, i s’acomiaden fins dijous amb un petó llançat a l’aire. 

I a quarts de deu la Mariona es prepara un cafè, amb poca llet i calenta, i espera, feliç i calmada, que comenci la jornada.

Asseguda a la cadira de fusta blanca aguanta la tassa de vidre amb les dues mans i vacil.la pensat si hauria pogut fer-se gran de qualsevol altre manera.

La il.lustració l'he tret de ETSY.COM