Ha descobert un racó de casa on hi pot veure les crestes daurades que es
fan sobre les onades als matins. És un
lloc petit, la mesura justa d’una rajola i mitja o dues, que ha esdevingut un recer
que l’acull quan es vol sobreposar a algun cansament.
De vegades, allà, de peu estant, mira una estona el traç dels núvols al
cel, distreta, fins que a les parpelles se li fa un tremolor molest que li obliga
a tancar els ulls i llavors està una estona veient lamparetes. Quan els torna a
obrir, tot és fosc uns segons, però de seguida afila la mirada de nou, i busca entre
les teulades i les copes dels arbres alguna merla niant. Avui, en confondre el dors terrós d’un pardal,
en un racó ombrívol d’un edifici d’obra vista, s’ha sabut una mica feliç.
En aquest refugi petit i necessari, li tornen algunes paraules lligades del
llibre que arrossega i li fan companyonia. Li tornen als llavis, sí, les que li havien quedat mig oblidades perquè
massa sovint llegeix quan té son, i llavors la realitat i la ficció perden
força, l’una i l’altra, i els records fimbregen com les parpelles i res no
sembla nítid ni cert.
S’imagina, ara, que el llibre li puja, des de sota i de dins, i s’infla com
la massa del pa de pessic quan l’enfornes, i ella l’acull disposada en dos
pams i mig. En aquest moment, les imatges i totes les paraules es despleguen
vertaderes i descarades, i són com el plomatge vistós i colorit d’un paó reial.
Les gaudeix i les observa, com servides per a l’ocasió, i els hi dona un sentit nou que traça com un cercle
perfecte, que li inflama l’esperit igual que la xocolata fosca.
En sortir del refugi, ufanosa, sent l’impuls d’explicar a qui vulgui
escoltar-la que hi ha un lloc a casa seva on s’hi veuen moltes coses, com
merles, onades o pardals. Que hi ha un lloc que no coneix ningú on, depèn de l’hora, hi ha una quietud que revela algunes coses boniques.
Tanmateix, travessa la porta amb pas de ballarina russa, i es passeja per
casa amb el secret cosit darrere els ulls, com sabent que només el silenci
trena les complicitats importants.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada