Que sigui la llum del matí que ens
desperti els cossos. Que els dies siguin jovials, nets i plens d’afectes. Que tinguem
la quietud precisa per adonar-nos del so de les sabates, d’estiu i obertes, en
picar contra els talons. Que l'olor a salnitre, a sorra i a vida ens sigui
redemptora. Que obrim la casa als amics, els de sempre, i fem festa dels dinars
de sobretaula infinita, on parlem de la gent i de les coses i fem propòsits olímpics mentre descobrim un vi novell. Que ens acontenti el gust d’aquest tomàquet de pagès,
amanit només amb oli, i servit a taula en el bol gran, de color de poma de caramel,
fet de terrissa de la Bisbal. Que no tinguem aquesta pressa d’ara i ens puguem asseure
davant el mar, fet de miralls de cobalt, a comptar vaixells de vela i, vivament,
puguem sentir que el triomf, llavors, som nosaltres. Que l’estiu ens sigui amic,
i que el creguem etern.
La i.lustració és de Tatsuro Kiuchi
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada