Desfem els llençols blancs amb jocs i sexe. Desfem la
mandra i descobrim-nos. Desfem els cordons de les sabates i trepitgem nuus un terra
ferm. Desfem les trenes i captivem l’aire. Desfem els nusos de les paraules. Desfem
els camins i tornem on érem. Desfem l’enyor i aturem el temps. Desfem les reixes
d’aquests cossos. Desfem absències i parlem-nos així, fluix i sincer. Desfem les
boires i desfem les pors que ens nuen el cor.
Fem-ho avui que el sol ens crema i si demà arribés el
fred, ens trobaria asseguts al terra, declarant que no tenim res per a l’oblit.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada