Aquests dies confinada,
entre les parets que limiten una vida de la resta, ha tornat al centre. Al lloc
on avui s’esforça a cosir-hi unes tanques metàl·liques, d’aquelles petites i de
dues peces com de cosir botons, per deixar-hi una marca que li faci recordar el
punt exacte que no vol tornar a perdre.
L’equador en diria,
el punt d’equilibri, el pes al centre d’aquella joguina de quan era nena que s’entestava
a fer caure però no, perquè, maleïda, sempre tornava a la posició vertical. Tossuda
i rebel com una última esperança.
En aquest cercle, de
confins perfectament delimitats, ha aplaudit l’emoció de reconèixer-hi les veus
conegudes, serenes i fidels, que no l’han condemnat mai. Ha segrestat la
lleugera alegria de sentir l’olor de sabó a la pell passades les hores del dia,
de dinar asseguda a la taula de casa un dimecres al migdia o de perdre’s i
trobar-se entre les estances de casa totes les hores d’un dia qualsevol.
Ha gaudit en
desterrar les lectures ràpides i en diagonal, a la cerca immediata de la
paraula reveladora, i s’atreveix, tot d’una, a llegir amb veu ufanosa que tots els segles són el mateix segle/ Només canvien
els colors i les formes/Els costums/Els bacteris*. Ha esgrimit raons que es
promet no oblidar i que justifiquen aquella pressa a fer gambades llargues i ràpides
i sí, hi ha reconegut una punta de llança, una lluita sagnant de dos contraris.
Viure ràpid, entre atzucacs, per despistar la mort. Ha lacat, aquest vespre, la
posició de desig de quan el cap pesa i recau sobre l’espatlla d’algú, i l’últim
elogi del dia s’acompanya d’un nom propi que fa de vocatiu i tanca la frase,
solemne.
El confinament no
serà transformador. La vida tornarà a oferir-li la cara coneguda de sempre.
Tornarà a la caiguda lliure i el temps serà salvatge i despietat com ho ha
estat sempre, es diu a si mateixa amb la certesa de les coses viscudes.
Tanmateix, i es
repeteix el tanmateix, d’aquest retir personal en quedaran algunes emocions mig
esborrades. Les trobarà desendreçades per casa i algun dia, quan el camí no
sigui de flors i violes, li faran de suro salvavides. S’hi recolzarà, eixamplarà
els pulmons, i agafada a elles, redreçarà el rumb per triar la vida gran, la de
Pessoa, la de quietud als dits, la de les mans plenes de deliris, la d’emocions
al pit.
*Altres semidéus.
Re-re-re-besàvia,
Anna Gual
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada